dimarts, 1 de juliol de 2014

De la monarquia a l'autonomia

Ni monarquia ni república ni gaites que se li assemblin. Necessitem propiciar un despertar de les consciències que permeti elevar-nos cap al quadrant de la vida plena efectiva. Davant tenim la possibilitat d'una nova humanitat, d'una nova mutació de la consciència, de la definitiva transformació de l'home. Estem en disposició de donar forma a un nou paradigma, a una nova edat en la condició humana: l'edat de l'equilibri. El canvi és imparable. Aquest nou període serà el de l'equilibri dinàmic i el pensament integral. El seu tema, com ens va deixar dit Mumford, "ha de ser la defensa, potenciació i renovació de la vida; el desplaçament d'allò mecànic per allò orgànic; i el restabliment de la persona com a objectiu de qualsevol esforç humà. Cultiu, humanització, cooperació, simbiosis, síntesis i simpatia son les paraules claus de la nova cultura".

Els ciutadans del segle XXI hem de participar en aquest somni. Somiar en crear un bon entorn per a la vida bona, on la comunicació, la comunió i la cooperació tornin a ser els atributs essencials de la societat humana i la base dels seus significats, funcions i valors.

L'objectiu que ens marquem no és obra d'un sol dia ni la tasca d'un líder carismàtic. La impotència i la ignorància no són la solució. Els canvis necessiten temps i constància. És en i a través de l'individu humà on comença i acaba la invitació a la plenitud. Convertir-se en un ésser humà ple és ni més ni menys que la tasca de tota una vida. No hi ha dreceres ni solucions revolucionaries. La mobilització de masses l'única cosa que aconsegueix és recolzar el sistema que combat. Els canvis que han estat efectius són aquells empresos per petits grups que esgarrapen les màquines de l'estructura de poder interrompent l'ordre i desafiant les normes. Un atac d'aquesta mena no aspira a prendre la ciutadella de l'autoritat, sinó a allunyar-se d'ella i paralitzar-la sigil·losament. En el moment en què s'estenguin aquestes iniciatives d'autonomia col·lectiva el poder i l'autoritat tornaran a la font adequada: la personalitat humana i la comunitat basada en la proximitat i les relacions cara a cara.

No hi ha solucions tècniques, mecàniques, organitzatives o polítiques sense una alteració prèvia dels déus personals, les costums i els ideals per un nou mite: el mite de la Vida. Estem cridats a desenvolupar una contracultura més vital, centrada en éssers humans desperts, lúcids i coherents; en plena possessió de les seves facultats: disposats a actuar, en paraules de l'antic jurament efèbic d'Atenes, "en solitari o amb el suport de tots".

La ideologia orgànica provital necessita temps i canvi intern. Com ens va deixar dit Mumford, "cada un de nosaltres, en tant la vida s'agiti en ell, pot desenvolupar un paper a l'hora de desenredar-se del sistema del poder, afirmant la seva primacia en actes silenciosos de deserció física o mental, en gestos d'inconformisme, en abstencions, restriccions i inhibicions que l'alliberaran del domini del pentàgon del poder".

Les claus del Món Nou que està naixent per a substituir al Vell Món del poder i el diner són l'autodisciplina interna, la individuació i l'autonomia. No es tracta, com deia Castoriadis, de crear un Estat en general, sigui monàrquic o republicà; "es tracta de crear comunitats polítiques que puguin ésser autònomes, és a dir, autogovernar-se en els fets".

José Manuel Pérez Rivera
Ceuta, Juny 2014 - El Significado de la Vida

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada